Que és això?

Un grup d'alumnes de 2n A en l'activitat del Parc de Sant Vicent de Lliria

La classe de religió... Que és? 
Podríem preguntar a filòsofs, catedràtics, monjos, etc., i de segur que ens fan una bona explicació. Però, quina millor manera de saber-ho, que preguntant-ho als mateixos alumnes? 

Doncs, vaig agafar quatre alumnes de 2 d’ESO del grup A, i les vaig fer unes preguntes.
Alejandra i Fernanda, Laura i Isabel. Dues bessones i dues bessones, tan parescudes per fora, però tan diferents per dins. I si no em creieu, comproveu-ho...

La primera pregunta que els vaig fer va ser, «què li preguntaries a Déu si el tingueres davant?».
Fernanda respongué: Li preguntaria que com es viu al Cel, amb tanta feina d’ocupar se de nosaltres. La seua germana, Alejandra, respongué que voldria saber com es va sentir en morir i ressuscitar per nosaltres. Laura digué que preguntaria que si tracta amb els nostres familiars morts. I Isabel, que sipodria ajudar encara més.

Com ja veeu n’hi ha diferència... veritat?

Bé, la segona pregunta va ser: «què et fa creure en Déu? »
Fernanda comentà que per experiència pròpia; Alejandra, que perquè quan està malament, sent que algú es preocupa d’ella, algú que no està present. Laura digué, que perquè l’han dit que existeix. I Isabel, que creu que hi ha algú cuidant de la seua iaia, morta fa ja temps.


Després els vaig demanar que em feren una comparació de la classe de religió amb alguna altra cosa.
Començaré per Laura i Isabel, que les pobres les he ficat tota l’estona les últimes. Laura digué: «És com una barca, per què tots volem arribar al mateix lloc, Déu, i tots ens ajudem per a arribar-hi.»
La seua germana Isabel digué: «És com la vida, per què passem moments molt bons i moments molts roïns.» 
Fernanda digué: «És com el món, per què tots estem ací per la mateixa causa i tots som diferents però tenim molt en comú.» 
I Alejandra: «És com una llar, perquè som els fills d’un Pare i una Mare que ens cuiden i es preocupen per nosaltres».

Per finalitzar, els preguntí què pensen sobre la classe de religió.

Fernanda digué: «És una classe molt divertida, i he aprés moltes coses de Déu. El que més m’agrada és la solidaritat que n’hi ha en l’ambient, i tot el que es fa pels desfavorits. Vaig vindre perquè volia aprendre coses sobre Déu, i aquest sempre està amb nosaltres. A més, la mestra explica molt bé tot i ens ajuda molt»

Alejandra digué: «S’aprenen moltes religions i els costums d’aquestes, i coses de l’antiguitat. Estic ací per intriga i perquè vull conéixer més sobre el cristianisme. A més, la mestra és solidària i pensa en els altres».

Isabel digué: «Vull saber més de Déu, i el Catolicisme. Estic apuntada ací perquè és molt més divertit que Alternatives i s’aprén més».

I Laura finalment va dir: «Estic ací perquè en Alternatives només es veuen pelis i m’avorreix. Més o menys, estic d’acord en el que diu Alejandra.»

Com podeu veure, les respostes són molt variades. De segur que alguns n’estareu d’acord, i altres pensareu: Com pot respondre açò?
Bé, cadascú és com és, i açò és irremeiable. I sense varietat, aquesta vida no tindria saler. I sempre agrada conéixer el que altres pensen.
Tots tenim una cosa en comú, Déu. Sense Déu, no hi hauria classe de Religió, sense Déu el catolicisme és buit.


                                                                                                                          Oscar López 2n ESO A

Grup d' alumnes de religió del Ausias

                                                                                                                           

Aquesta és la nostra classe de religió

Tots pensem que és una classe que és molt interessant i divertida perquè cadascú pot expressar la seua opinió.

Aquest curs hem estat veient les diferents religions del món. Hem vist les formes de vida de cadascuna d'aquestes, els símbols més importants, etc.

També hem vist pel.lícules com la de : “Gandhi” i “ De Dioses y hombres”.

La nostra professora de religió, Susi, també ha programat varies excursions al llarg del curs.

Una cosa que ens va agradar moltíssim a tots va ser quan Susi ens va llegir un llibre : “ Cartas a Dios” i el 50% de la classe va plorar al acabar la història.

Hi ha dies que ens desviem del tema principal, i comencem a parlar de temes secundaris, però això també ens agrada perquè cada persona diu el que realment pensa, i escoltar les diverses opinions dels companys i comparar-les amb les nostres ens agrada bastant.

Per últim, aquesta classe fa traure el lloc més sentimental de cada persona.

Aquesta és la nostra classe de religió.

Sofía Bellés 2n ESO 

¡Yo, soy de Reli!

CLASE DE RELIGIÓN

«Cuando pienso en escribir sobre mi clase de religión no me cuesta mucho explicar lo que hacemos o lo que aprendemos, lo que realmente me cuesta es explicar con exactitud los sentimientos que nos causa a cada uno de los alumnos las actividades que realizamos para ayudar a los demás.

En clase de religión, es verdad, que aprendemos muchas cosas sobre las demás religiones, sobre la vida de Jesús o sobre la Biblia, pero eso, estoy segura, que también lo enseñan los demás profesores de religión. Esto no es lo que hace diferente mi clase, lo que la distingue del resto es la forma en que lo sentimos todo, es decir, las ganas que tenemos siempre de ayudar a los demás, de ser solidarios, de respetarnos y de protegernos, además claro está, de pasárnoslo genial con cada una de las actividades que hacemos todos juntos.

A veces, todo hay que decirlo, nos cuesta un poco, ya que somos una minoría ante el resto de nuestros compañeros. Hay veces, que pensamos que todo sería más fácil si nos cambiásemos de religión, pero estoy segura de que no, esa no es la alternativa que más nos gusta. Nosotros nos queremos, nos respetamos, nos protegemos los unos a los otros y nos ayudamos en todo lo posible, ¿de verdad seguiríamos teniendo todo esto si nos fuéramos de religión?. Seguro que no.

Porque sólo los alumnos que lo han vivido alguna vez lo pueden saber. Porque una vez nos graduemos, nos acordaremos siempre de los almuerzos solidarios, de todos los carteles que hemos pintado con tanto esfuerzo e ilusión, de las excursiones tan divertidas que hacemos, de las canciones de Susi o de cuando nos da chuches y todos nos las comemos como si fuéramos niños pequeños, nos acordaremos de todas las veces que cambiábamos las mesas de sitio para hacer la clase un poquito más grande, o de la primera vez que nos pusieron el proyector que tanto nos costó conseguir.

Estas son sólo algunas de las cosas por las que merece la pena ser de religión, aunque hay muchísimas más, como el cariño y el apoyo que Susi, nuestra profe, nos da siempre.

Así que, ¡Yo, soy de Reli!»

                              Andrea Gallego, 3º ESO

Almuerzo solidario 2013 - ARISE AFRICA

Muchas muchísimas gracias a todos y todas, padres, alumnos, profesores, conserjes, secretarias...
Gracias por vuestra participación en el almuerzo solidario aportando todos y cada uno para ayudar a los demás.
Una vez más demostrasteis con vuestra participación que no os es indiferente el sufrimiento de las personas que nos rodean y que estáis dispuestos a poner aunque sea un pequeño granito de arena. Y una vez más vimos como se producía ante nuestros ojos un milagro de generosidad, de multiplicación de dones.

Y por la tarde...

El concierto de Arise Africa Women's Choir. Toda una lección de vida y esperanza, de fe y lucha por la libertad y la dignidad. 

Damos las gracias a "Villa Teresita", al coro Arise Africa, a Amparo Navarro la directora del coro porque nos dejaron la fortaleza, la fe y la esperanza que irradiaban con fuerza.