 |
| Un grup d'alumnes de 2n A en l'activitat del Parc de Sant Vicent de Lliria |
Podríem preguntar a filòsofs, catedràtics, monjos, etc., i de segur que ens fan una bona explicació. Però, quina millor manera de saber-ho, que preguntant-ho als mateixos alumnes?
Doncs, vaig agafar quatre alumnes de 2 d’ESO del grup A, i les vaig fer unes preguntes.
Alejandra i Fernanda, Laura i Isabel. Dues bessones i dues bessones, tan parescudes per fora, però tan diferents per dins. I si no em creieu, comproveu-ho...
La primera pregunta que els vaig fer va ser, «què li preguntaries a Déu si el tingueres davant?».
Fernanda respongué: Li preguntaria que com es viu al Cel, amb tanta feina d’ocupar se de nosaltres. La seua germana, Alejandra, respongué que voldria saber com es va sentir en morir i ressuscitar per nosaltres. Laura digué que preguntaria que si tracta amb els nostres familiars morts. I Isabel, que sipodria ajudar encara més.
Com ja veeu n’hi ha diferència... veritat?
Bé, la segona pregunta va ser: «què et fa creure en Déu? »
Fernanda comentà que per experiència pròpia; Alejandra, que perquè quan està malament, sent que algú es preocupa d’ella, algú que no està present. Laura digué, que perquè l’han dit que existeix. I Isabel, que creu que hi ha algú cuidant de la seua iaia, morta fa ja temps.
Després els vaig demanar que em feren una comparació de la classe de religió amb alguna altra cosa.
Començaré per Laura i Isabel, que les pobres les he ficat tota l’estona les últimes. Laura digué: «És com una barca, per què tots volem arribar al mateix lloc, Déu, i tots ens ajudem per a arribar-hi.»
La seua germana Isabel digué: «És com la vida, per què passem moments molt bons i moments molts roïns.»
Fernanda digué: «És com el món, per què tots estem ací per la mateixa causa i tots som diferents però tenim molt en comú.»
I Alejandra: «És com una llar, perquè som els fills d’un Pare i una Mare que ens cuiden i es preocupen per nosaltres».
Per finalitzar, els preguntí què pensen sobre la classe de religió.
Fernanda digué: «És una classe molt divertida, i he aprés moltes coses de Déu. El que més m’agrada és la solidaritat que n’hi ha en l’ambient, i tot el que es fa pels desfavorits. Vaig vindre perquè volia aprendre coses sobre Déu, i aquest sempre està amb nosaltres. A més, la mestra explica molt bé tot i ens ajuda molt»
Alejandra digué: «S’aprenen moltes religions i els costums d’aquestes, i coses de l’antiguitat. Estic ací per intriga i perquè vull conéixer més sobre el cristianisme. A més, la mestra és solidària i pensa en els altres».
Isabel digué: «Vull saber més de Déu, i el Catolicisme. Estic apuntada ací perquè és molt més divertit que Alternatives i s’aprén més».
I Laura finalment va dir: «Estic ací perquè en Alternatives només es veuen pelis i m’avorreix. Més o menys, estic d’acord en el que diu Alejandra.»
Com podeu veure, les respostes són molt variades. De segur que alguns n’estareu d’acord, i altres pensareu: Com pot respondre açò?
Bé, cadascú és com és, i açò és irremeiable. I sense varietat, aquesta vida no tindria saler. I sempre agrada conéixer el que altres pensen.
Tots tenim una cosa en comú, Déu. Sense Déu, no hi hauria classe de Religió, sense Déu el catolicisme és buit.
Oscar López 2n ESO A
 |
| Grup d' alumnes de religió del Ausias |
