"Tothom, poc o molt, creu en alguna realitat, confia en quelcom, deposita la seua confiança en algú. Confiar és apostar, posar el cor i la ment en un projecte, sense garanties que anirà bé. No podem viure només amb les evidències matemàtiques i lògiques. No podríem fer un pas en la nostra vida afectiva, social o professional sense fer actes de fe, sense creure en els altres, en les institucions o en la tecnologia. No és la creença el que ens diferencia els uns dels altres, sinó la manera de creure i, sobre tot, allò que creiem, el com i el què, la forma i l'objecte material. (...)
" L'opció pel Crist és una opció per l'ésser humà, per la naturalesa i per la història. Lluny d'enclaustrar la persona en la consciència, l'obre als altres i a l'Altre. Es tradueix en la qualitat dels vincles que establim amb els altres.
En sentit estricte, l'opció pel Crist és fer de la pròpia vida un camí de seguiment de Jesús, de les seues ensenyances, del seu mestratge; un seguiment que obri horitzons en la vida personal i social, que desenvolupa la potencialitat creativa de tot ésser humà i activa la seua infinita capacitat d'estimar. Jesús es converteix, així, en l'horitzó de la meua vida, en el meu ideal, en el referent a imitar, però amb la convicció que en aquest seguiment sóc empès per una força, l'Esperit, que actua dins el meu ésser i fa possible l'anhelada transformació.
Hi ha cap possibilitat de ser cristià en el món 2.0?
Raonablement, crec que sí... "
Francesc Torralba, Jesucrist 2.0. El cristianisme ara i aqui Barcelona 2011
